Els Pirineus catalans són una de les zones més representatives de Catalunya, pel que fa a patrimoni natural i cultural. Respecte al medi natural, destacar la gran diversitat paisatgística, conseqüència de la situació geogràfica, la formació geològica i la climatologia. Així, podem destacar, entre innumerables exemples, els nombrosos llacs de formació glacial que, situats a les valls, contrasten amb formacions muntanyoses d'espectacular verticalitat com ara els Encantats, Parc Nacional d'Aigües Tortes i Sant Maurici.

Però la bellesa natural d'aquestes terres i en concret de la comarca del Pallars Sobirà, més de la meitat de la qual està declarada d'interès natural (PEIN), no radica únicament en el paisatge, sinó també en el bon estat de la conservació de la major part de les formacions forestals. La fauna també ofereix una gran diversitat d'espècies representatives d'aquesta zona encara que, desgraciadament, n'hi ha en perill d'extinció com l'ós bru, el mussol pirinenc, la perdiu blanca, el gall fer, la llúdriga i el trencalòs, entre d'altres.

Dintre del patrimoni cultural que posseeix la comarca, l'arquitectura representa el seu màxim exponent amb un romànic únic i pobles que conserven encara tot l'encant d'una arquitectura tradicional de muntanya, dominada per la llosa, la fusta i la pedra. Les poblacions de Peramea i Gerri de la Sal, són mostres d'aquest romànic i del seu passat medieval.

Finalment, voldríem destacar el que ha estat la font més important de recursos per a la comarca, el riu la Noguera Pallaresa. Neix a la Vall d'Aran i travessa el Pallars Sobirà en un descens que l'ha convertit, per la seva bravesa, en el principal lloc per practicar esports de riu de la Península (precampionat de caiac, a l'any 2000 i campionat del món, al 2001). El seu pas pel congost de Collegats, porta sud de la comarca, és espectacular: amb el cel ple de voltors, entre parets i roques que arriben fins als 450 metres d'alçada i que constitueixen una important escola d'escalada amb més de 250 vies en un paratge únic.

La gran influència del clima mediterrani fa que als Pirineus catalans s'estableixi una estacionalitat molt marcada, amb hiverns freds i secs propicis, per tant, per practicar activitats d'esquí (en totes les seves variants), escalada en gel, travesses amb raquetes... La primavera marca l'inici de la temporada de rafting o descens en bot, i dels incondicionals del caiac, amb el desgel dels rius de primer ordre. Els estius són molt càlids, idonis per fer rutes, ascensions a cims importants com la Pica d'Estats, escalada, caiac, etc. I per últim, la tardor que ens ofereix tot un espectacle a nivell paisatgístic, per la seva calidesa de llums i barreges de colors, idoni per practicar el senderisme.

Sabem que el medi natural està molt lligat al producte que oferim. És per aquest motiu i per convicció pròpia de tot l'equip que forma Minairons que proposem una gestió de les nostres activitats molt enfocada al respecte i l'estimació del medi ambient.